La col·laboració —iniciada el 1980— en el camp de l’ecologia urbana entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona ha donat, entre altres fruits, l’Aula Permanent d’Ecologia de la Ciutat, iniciada el 1996. L’Aula d’Ecologia té els seus orígens en el propòsit de consolidar un nucli de debat sobre la qüestió ambiental. Des de la seva creació, l’Aula d’Ecologia ha organitzat un cicle de conferències anuals i, des del cicle de 1997, els resums han estat publicats en volums d’aquesta mateixa sèrie.
El present és el quinzè d’aquests volums, ja que un cop es van publicar dos cicles en un sol volum. S’hi inclouen els resums del cicle de l’any 2012. En aquesta edició, es van tractar qüestions ambientals relacionades amb Barcelona i Catalunya i d’altres d’abast més ampli. Esteve Corbera va parlar del pagament dels serveis ambientals de boscos i conreus per fer-ne possible la conservació. Àlex Aguilar va tractar de la sobreexplotació insostenible del mar i de la manca de governança desastrosa dels recursos marins des del punt de vista de la sostenibilitat. Alfred Pastor va tractar de la sostenibilitat en relació amb el nou marc que planteja la postcrisi econòmica i financera. Mara Dierssen va aportar idees recents sobre la configuració de la plasticitat en la resposta del cervell humà derivades de l’ús de tècniques de neuroimatge i dels avenços de l’epigenètica. Santi Sabaté va parlar de la resposta de la vegetació al canvi climàtic i, a partir d’experiments realitzats a Prades (Baix Camp) i a Castelltallat (Bages) i de la modelització, va posar l’èmfasi en els canvis en la disponibilitat d’aigua que comportarà el canvi climàtic. Andreu Ulied va tractar també del canvi climàtic des del punt de vista de l’adaptació de les ciutats. Va comentar un estudi de cas —la inundabilitat a la riera d’Arenys de Mar— i va defensar, a l’hora de fer un pla d’adaptabilitat, la integració de l’anàlisi de riscos sinèrgics per projectar la ciutat fent-la més resilient. Salvador Rueda va tractar l’evolució de Barcelona cap a l’autosuficiència a partir del model de mobilitat basat en superilles i la millora de les xarxes de transport, amb especial referència a la nova xarxa ortogonal d’autobusos. Ramon Arandes va explicar l’aprofitament de les aigües del subsòl de Barcelona i va comentar la qualitat d’aquestes aigües no potables i el seu potencial. Eduard Pla va parlar sobre aigua i canvi global a Catalunya i va presentar els resultats més rellevants del projecte ACCUA, un exercici de modelització basat en dos escenaris climàtics (sever i moderat) i dos de canvi territorial (sostenible i tendencial). Anna Omedes va presentar el nou Museu Blau de Barcelona, que recull l’important patrimoni museístic de ciències naturals de la nostra ciutat i en potencia l’accessibilitat a un públic més ampli amb unes fórmules modernitzades.
Com sol ser el cas a l’Aula Permanent d’Ecologia, l’espectre temàtic d’aquest cicle 2012 és ampli, encara que molts dels temes tenen relació directa amb processos lligats a l’explotació excessiva dels recursos i a la gestió d’aquests, entre els quals s’inclou el territori i, molt especialment, la ciutat. Com sempre, en els resums, els lectors hi trobaran aportacions teòriques i ensems exemples concrets, eines metodològiques, resultats de recerca de primera mà i propostes de futur. Tots els ponents van ser curosament seleccionats per la seva experiència directa sobre els temes tractats. Les sessions, un any més, es van veure enriquides pels debats, amb moltes contribucions per part dels assistents.
