Edició facsímil de la novel·la de Felicià Serra Mont publicada l'any 1930. Estudi preliminar del conjunt de l'obra de l'autor a càrrec de Joan Domènech i Moner.\nLa novel·la, enllestida entre Lloret de Mar i Barcelona el 1929 i que l'autor dedicà al seu pare, fou editada per la Llibreria Catalònia, de la Ciutat Comtal, i veié la llum l'any 1930 amb una tirada senzilla, cada volum de la qual tenia 316 pàgines i es venia a 4 pessetes. Consta de tres parts, precedides d'un breu pròleg on l'autor ens explica que escriu cercant la Bellesa i l'Art i, a través de l'esment que fa d'alguns prosistes, se'ns revela un bon llegidor i, sobretot, un admirador del gran Dostoievski i del qui ell anomena mestre Ruyra.\nEls cinc capítols que integren la primera part serveixen per presentar els personatges i l'escenari i insinuar el nus de la qüestió: els amors d'en Cisco Gòmbit i la Roseta de Cal Gran, forts i indestructibles fins que arriba una impactant artista de cinema al poble. La segona part —formada per nou capítols— serveix per plantejar el problema i ho fa primer d'una forma subtil, a través de la xafarderia de Ses Noies Margarides, un parell de solterones cotillaires que sabien totes les coses que passaven a Lloret, i després, per mitjà de la narració directa dels fets ocorreguts. En un altre capítol ja ens permet entrar a la llar on viu la Roseta, la noia que se sent menyspreada, i podem analitzar psicològicament les seves reaccions. Dos capítols més estan destinats a demostrar —com diu el seu títol— que rere la tempesta... S'esdevé la calma. Sembla que tot va bé però en Cisco Gòmbit torna a ensopegar —i aquesta vegada fort— amb la mateixa pedra. Més que pedra, evidentment, dona, i de les captivadores. Els dos darrers capítols d'aquesta segona part ens endinsen en l'ambient del Casino del poble, en les tertúlies del qual abunden els comentaris sobre l'actualitat vilatana, i en el tarannà i les aficions d'un ric hisendat lloretenc: el senyor Miquel. La tercera part té cinc capítols i una cloenda. En els dos primers hi és excel·lentment descrit l'ambient de la festa major lloretenca, la passada (cercavila) i les sardanes de la vetlla, la processó marítima a Santa Cristina, el paratge d'aquella platja incomparable, la bellesa de l'ermita, la força que tenen les regates, competint per les quals en Cisco Gòmbit i en Jaume, germà de la Roseta, arriben a les mans, amb una greu lesió per al primer. El tercer capítol d'aquest bloc —titulat Cors que suen— ens descriu el neguit de les famílies implicades, d'un cantó per veure cap on s'orientarà la situació d'en Cisco Gòmbit, i de l'altre per veure si els amors d'ell —en cas que se salvi— i la Roseta es podran reprendre per segona i definitiva vegada. Sortosament, el capítol IV i el V permeten descobrir un bon acabament i l'expressió de l'agraïment de tots per la intercessió de Santa Cristina. A la cloenda hi ha una petita i insospitada sorpresa, referida a algun dels personatges.\n
