ESCOLA DELS MARITS, L'

El 24 de juny de 1661 Molière va estrenar al teatre del Palau reial L’école des maris, que va obtenir una excel·lent acollida. Molière mostra el mètode oposat, liberal o conservador, que empren dos germans en l’educació de les filles respectives. El comediògraf francès es fa ressò d’una temàtica del seu temps que ja havia tractat a Les précieuses ridicules (1659) des d’una òptica menys favorable: la llibertat de les dones. A Alfons Maseras (1884-1939) correspon el mèrit d’haver traduït per a l’Editorial Barcino entre 1930 i 1936 gairebé la totalitat de la producció dramàtica de Molière en prosa —trenta-una obres en vuit volums—, entre les quals L’escola dels marits. L’estudi introductori permet conèixer els interessos literaris i els criteris de traducció adoptats per Maseras en relació amb l’obra que ara reeditem, convenientment contrastada amb les versions de Sagarra i Ruyra. L’escriptor Miquel Desclot (Barcelona, 1952) ha dedicat una part important de la seva activitat a la traducció poètica d’obres i títols com Llibres profètics de Lambeth de William Blake (1987, 1989), les Poesies de Goethe (2000) i el Cançoner de Petrarca (2016). Ha destacat també com a traductor teatral de Shakespeare, Goldoni i Apollinaire. De Molière ha traduït Amfitrió (1996), Les melindroses ridícules i Esganarell o el banyut imaginari (2003).