Encarnacions és un univers de veus intempestives que fugen de la vida correcta fent marrada per tota casta de músiques i silencis. El lector s’hi amara de contarelles incessants i benèfiques que fan molta de companyia en aquests temps febrils, tempestuosos i incerts de la gran crisi planetària.
Encarnacions prové del coratge literari d’un Biel Mesquida que tensa a consciència el català amb una escriptura precisa i multidimensional, una llengua flamejant i oberta d’ampit en ample envers unes llibertats incalculables com mai no havíem vist.
Un llibre ple d’audàcies emocionals, de sorpreses crítiques, d’esdeveniments passionals, de revoltes reprimides, de formes de l’invisible, d’associacions fraternals, de felicitats breus, de replecs sumptuosos, d’accidents sense treva, d’aventures vertiginoses, de redols de pau, d’un teixit esfilagarsat i ple de textures, obrat lentament com un cant, en què es conjuguen i s’entrunyellen records, somnis, desigs, pensaments, formes, savieses, colors, ecos, perfums i ressonàncies que condensen en poques paraules veritats darreres sobre el món i sobre nosaltres: això és Encarnacions. És el fruit d’una sensibilitat –d’una sensorialitat, seria més just–, que es despulla i es concentra més i més, i encara més enllà, lluny de retòriques ampul·loses, d’eloqüències i de ganyotes; com si adobés la carn de la sensació amb el totes herbes del despreniment i un devessall de paraules per crear circumstàncies, escenografies i personatges inoblidables.
Quan Encarnacions mostra el que els ulls no han vist mai, el cos descobreix el que mai no havia sentit. Sentiu Encarnacions.
