D’amor res és un recull de narracions al voltant de l’amor. Més precisament: un recull de narracions que se situen just en els límits —extramurs— del sentiment de l’amor.
«L’amor? Una invenció del segle XII!», advertia Joan Fuster. És, en qualsevol cas, una invenció complexa i determinant: una invenció que condiciona, orienta, avicia, somou i trastorna els principis, les actituds i les conductes de les persones.
L’amor —l’obsessió de l’amor; la idea, la dèria, la mania, l’engany i la il·lusió de l’amor— no deixa de ser una malaltia de transmissió textual que permet reunir, en un mateix llibre, figures i èpoques tan distants i diverses com les de Lord Byron, Greta Garbo, Enrico Caruso, George Meredith, Lleó VIII, Benjamin Franklin, Victor Hugo, Luis Buñuel, AusiàsMarch, Anton Txèkhov, Cary Grant i Randolph Scout.
Els vint-i-un relats que integren D’amor res porten el lector, sense recessos, de la rialla a la commoció, de l’angoixa a la diversió, de l’amenitat a la sorpresa, de l’erotisme a la indecència, de l’estupor a la tendresa… Antoni M. Bonet hi fa una veritable exhibició d’imaginació i enginy que invita a repensar —ai!— les claus del comportament humà en els imprecisos, extensos i sempre colpidors encontorns de l’amor.
Una aventura lectora que ningú no s’hauria de perdre.
