Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa 2017
En un dels seus sermons, sant Vicent Ferrer, per expressar la rapidesa i la fugacitat del temps, va acudir a la imatge d’un animal, sobre el qual muntem al llarg de la nostra vida: «E la bèstia en què cavalcam és lo temps, que corre ab quatre rodes», diu. Les quatre rodes signifiquen, òbviament, les quatre estacions de l’any.
«El temps que passa, el temps que vola, el temps que se’n fuig sovint amargament. El dietari és la xarxa amb la qual mire d’atrapar el temps, o almenys de fixar-lo sobre el paper», confessa Ferran Garcia-Oliver.
En aquest dietari l’historiador i escriptor de Beniopa prova de fixar sobre el paper, durant dotze mesos complets —però sense una datació estricta—, els fets que, al seu parer, tenen rellevància per a explicar-se ell mateix i el món que l’envolta. Hi combina experiències íntimes amb reflexions sobre assumptes ètics,morals o polítics sense renunciar, tanmateix, a una certa ironia i a dosis generoses d’humor.
La raó i les paraules són les úniques regnes de què disposem per a cavalcar la bèstia del temps —amb íntim, inefable, esplendent, inesperat i indeliberat deler. En diuen la vida. I és feta —sobretot— de paraules: de literatura, exactament.
