Barioná és el líder dels jueus de Bethsur, un llogaret pròxim a Betlem. Odia als romans i rep amb escepticisme el relat d'uns pastors que asseguren que un àngel els ha anunciat el naixement del Messies en un estable pròxim.
Barioná és un home sense esperança, derrotat, sense cap il·lusió pel futur. Ni tan sols l'embaràs de la seva esposa Sara alleuja els seus pensaments ombrívols i pessimistes. També ell havia anhelat l'aparició del Messies, però no la d'un nen desvalgut.
«Si un Déu s'hagués fet home per mi —li confessa al procurador Lelius—, li estimaria excloent a tots els altres, hi hauria entre Ell i jo alguna cosa així com un llaç de sang, i no tindria prou vida per a demostrar-li el meu agraïment: no soc un ingrat. Però, quin Déu seria prou boig per a això?».
Baltasar li explica amb paciència que Déu ha baixat a la Terra per ell, que ha volgut dur a terme aquesta bogeria encara que li costi creure-ho, que per això qualsevol home és ja molt més del que aspirava a ser, que el naixement de Jesús és causa d'esperança i confereix al sofriment el seu veritable sentit. «Per a aquell que espera, tot seran somriures i el món li serà donat com un regal», li diu.
Tornen a trobar-se al final del llibret, quan ja molts veïns de la zona s'han reunit joiosos a Betlem. «Descobriràs —li insisteix Baltasar— aquesta veritat que Crist ha vingut a ensenyar-te i que tu sabies: que tu no ets el teu sofriment. Facis el que facis i ho afrontis com ho afrontis, ho sobrepasses infinitament, perquè no pot ser més que el tu vols que sigui […]. Tot el que està més enllà del teu lot de sofriment i més enllà de les teves preocupacions, tot això, et pertany. Tot. Tot el que és lleuger, és a dir, el món sencer. El món i tu mateix, Barioná, perquè tot tu ets un do gratuït a perpetuïtat».
Jean - Paul Sartre va escriure aquesta obra per transmetre alegria en un camp de presoners a l’any 1940. Després, quan ja era publicada, va renegar-ne i va rebutjar que se l’identifiqués amb el text. Un text que ens acosta al compromís existencial amb un Déu que ve a salvar-nos i ho fa envoltat de bolquers en un pesebre.
