DEMOCRÀCIA I CIUTAT (BARCELONA, 1975-2017)

Amb el rigor i l anàlisi crítica que requereix una obra d aquestes característiques, Miquel Flamarich Tarrassa desentranya la relació entre la democràcia i la ciutat. El marc concret és la Barcelona dels quaranta anys darrers, però no és un estudi de cas particularista i aïllat. Ben al contrari, en els capítols primers es repassen les temptatives del socialisme vuitcentista, materialitzades en la Comuna de París; es reflexiona sobre el «dret a la ciutat», i s aporten els precedents històrics que cal conèixer per entendre l estructura municipal de Catalunya. La premissa raonada és que l espai es construeix socialment. I que, en conseqüència evident, l organització d un territori correspon als interessos d unes classes determinades. Així, el llibre es pot llegir com un relat alternatiu a la narrativa oficial, pretesament neutre, sobre Barcelona. En el capítol darrer, es traslladen tots els debats plantejats al segle XXI, en ple neoliberalisme globalitzador. És aquí on la veu de l autor apareix sense embolcalls acadèmics i esbossa les eines per transformar democràticament la ciutat, concretades en la proposta del municipalisme revolucionari.